ORGANITZACIÓ TERRITORIAL
L'única organització era la tribal, amb distribució comarcal.
Vivien en el territori que actualment són les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó. Múrcia, Comunitat Valenciana i Andalusia.
Quan els grecs van desembarcar, al veure que per tota la costa de la península hi havien ibers, la van anomenar “Península Ibèrica”, el mateix nom que l'actual
La zona de la costa era més poblada que la de l'interior. Hi havia un ampli ventalll de tribus; els ilergets, ilercavons, cossetans, lacetans, entre d'altres.
Construïen els poblats en zones estratègiques, com muntanyes o llocs d'es d'on es controlava el riu. Triaven zones fàcils de defensar i a la vegada, que tinguessin una àmplia vista sobre el territori. Per això quan veien els enemics o amics tenien temps a preparar-se per a atacar-los o per a comerciar amb ells. A l'hora de accedir al poblat, els enemics ho tenien difícil, ja que hi havia un únic camí amb pendent.
ORGANITZACIÓ POLÍTICA
No eren un poble en comú, sinó que eren clans nombrosos .Algunes tribus de l’interior tenien un rei, i en alguns casos dos (diarquia).
Els pobles de la costa no desenvolupaven un elit polític, repartint beneficis de manera igualitària.
A les Terres de l’Ebre (ILERCAVONS) no hi havia moltes classes de gent (pobres, rics, mitjans,...), que tothom era econòmicament, mes o menys igual.
La dona podia haver tingut un protagonisme important en rituals religiosos fent de sacerdot. També tenia un paper important en el sistema econòmic, ja que a més d’ajudar en el treball agrícola i domèstic, feia ceràmica, teixits, .... que eren elements molt importants per als ibers.
La seva economia es basava en l’agricultura, la ramaderia i el comerç.
En l’agricultura el blat, la civada, l’ordi i el mill eren, juntament amb el lli i llegums, les espècies més conreades. També recol·lectaven bolets, aglans, espàrrecs...
En el sector de la ramaderia, només mataven els animals vells; si menjaven carn era del que caçaven (conill, llebre,.... Dels altres n’aprofitaven la llana, la llet, els ous,...
En els poblats que tenien riu o mar, pescaven.
Per intercanviar coses feien servir la barata; amb els grecs feien servir la moneda. Amb els fenicis, intercanviaven l’oli i el vi i posteriorment teles riques per cereals,...
Els soldat ibers eren coneguts per la seva valentia i coratge. També es caracteritzaven per fer guerrilles, s’amagaven a les muntanyes per atacar als seus enemics de sorpresa i per defensar-se millor. El seu equipament estava basat en sabates planes i botes de cuir per viatjar, casc i faldilla i espases, llances i escuts per a la guerra.
Al poblat manaven la casta guerrera, el sacerdot o els nobles. També en els poblats hi havia un castell en que hi vivia el cabdill amb la seva família.
En el segle V els Cartaginesos van conquerir el Mediterrani, l’únic que van fer amb els ibers va ser que els guerrers ibers lluitessin amb ells. Quan els romans van conquerir tota la Península, va començar la romanització: o parlaves romà i eres de la seva cultura, o et mataven.
La fi dels ibers està en la segona guerra Púnica en que, per una banda, els romans van atacar roma i van fer tota la Península Itàlica seva. Els cartaginesos, en la primera Guerra Púnica havien perdut Sicília, per recompensar aquest desastre van decidir conquerir la Península Ibèrica. Però quan Anníbal , el cap de l’imperi Romà se’n va adonar, va manar al seu exèrcit que anés a derrotar els cartaginesos; així ho van fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada