dissabte, 2 de febrer del 2013
Algun dubte?
Teniu alguna pregunta sobre els ibers? Algun problema o tema que no heu acabat d'entendre? Escribiu-lo a la secció de comentaris i al cap de poc el tindreu contestat. Animeu-vos!
La nova estètica del món dels ibers
Presentem una nova estètica, de manera que sigui més objectiu, deixant veure les diferents fotografies i enllaços sense tenir que baixar o passar de pàgina. Aquí us en deixem unes imatges
diumenge, 30 de desembre del 2012
Cavalls i poder en el món ibèric
Així s'anomena la nova exposició que està temporalment al museu de les Terres de l'Ebre, a Amposta.
En aquesta exposició podem veure l'importància d'aquest animal, el cavall, en el món ibèric. El consideraven un símbol de riquesa i poder, i només el poseïen gent amb un estatus social elevat. També s'utilitzava molt en guerres
L'exposició presenta deu panells amb aquesta informació i d'altra. També repassa fonts artístiques, documentals i altres documents on apareixen èquids ibèrics. També presenta materials sòlids relacionats, com diverses peces vinculades amb aquest animal.
L'exposició la trobareu al Museu de les Terres de l'Ebre des del passat 21 de desembre de 2012 fins al 24 de febrer de 2013. Podeu consultar els horaris aquí sota:
En aquesta exposició podem veure l'importància d'aquest animal, el cavall, en el món ibèric. El consideraven un símbol de riquesa i poder, i només el poseïen gent amb un estatus social elevat. També s'utilitzava molt en guerres
L'exposició presenta deu panells amb aquesta informació i d'altra. També repassa fonts artístiques, documentals i altres documents on apareixen èquids ibèrics. També presenta materials sòlids relacionats, com diverses peces vinculades amb aquest animal.
L'exposició la trobareu al Museu de les Terres de l'Ebre des del passat 21 de desembre de 2012 fins al 24 de febrer de 2013. Podeu consultar els horaris aquí sota:
Dilluns: Tancat
Dimarts11:00-14:00, 17:30-20:00
Dimecres11:00-14:00, 17:30-20:00
Dijous11:00-14:00, 17:30-20:00
Divendres11:00-14:00, 17:30-20:00
Dissabte11:00-14:00, 17:30-20:00
Diumenge11:30-14:00
dimecres, 12 de desembre del 2012
Els ibers mostraven els "caps" com a trofeus
Se sabia que els ibers penjaven els cranis a les muralles de les ciutats iberes travessats amb llances per atemorir als possibles invasors, però fins ara fa un més que no s'havia demostrat científicament.
El director del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) d'Ullastret, Gabriel de Pardo, assegura que " és una troballa excepcional". Exactament han trobat dos cranis sencers datats del segle III aC , amb una edat d'entre 20 i 40 anys i travessats per sengles claus de grans dimensions, en el Jaciment d'Ullastret (Baix Empordà)En tot Europa només s'han trobat sis cranis com aquests.
Aquesta tradició té un origen celta, i consistia en decapitar un enemic i penjar-ne el seu cap en un lloc públic vistós, normalment en les muralles, i els clavaven una llança travessant-lo post mortem. Les decapitacions podrien estar relacionades amb la tradició celta dels caps tallats, ben descrita per autors clàssics com Diodor de Sícilia, Estrabó i Posidoni d'Apamea. Les seves cròniques parlen del costum indígena d'exhibir públicament els caps tallats de l'enemic en piques; penjats del coll dels cavalls o bé clavats a les portes de les cases i porxos dels edificis.
dimecres, 5 de desembre del 2012
Ibers, no hi ha qui els entengui
Així es titula aquest vídeo del programa de Televisió de Catalunya (TV3), el Quèquicom a aquest programa dedicat als ibers. Aquí el teniu:
divendres, 19 d’octubre del 2012
Finalitza l'excavació al jaciment ibèric del Bordissal de Camarles
En la pàgina del Museu de les terres de l'Ebre (http://www.museuterresebre.cat) hi vaig trobar aquest article, que revelava la finalització de l'excavació al jaciment ibèric de Bordissal de Camarles. Aquí el teniu:
"El diumenge 5 d’agost, van finalitzar les excavacions arqueològiques que un grup d’investigadors han realitzat al jaciment ibèric del Bordissal de Camarles en el marc d’un conveni de recerca arqueològica amb el Museu de les Terres de l’Ebre. El projecte es du a terme gracies a la col·laboració i les subvencions de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Camarles.
El jaciment, descobert casualment al 1953 en unes feines d’extracció de graves, tot i la importància de les troballes realitzades aleshores, mai havia estat objecte d’excavacions. De fet, les peces trobades en aquell moment, entre les que destaquen unes figures de terracota en forma de cap femení, peveters que servien per contenir l’ofrena als déus dels primers fruits de les collites, es troben repartides per cinc museus diferents i es conten entre els materials més valuosos de les seves col·leccions.
Els objectius principals dels arqueòlegs que ara han engegat un projecte d’investigació fonamentat en la excavació d’aquest jaciment, es conèixer la veritable natura i funció d’aquest assentament i el seu paper en la organització territorial, comercial i cultural dels ibers. Es tracta de l’únic jaciment ibèric que es troba a la antiga línea de costa de l’actual Baix Ebre, i els arqueòlegs pensen que podria tractar-se d’un important enclavament comercial a on tindrien un especial protagonisme les practiques cultuals i religioses, com posarien de manifest l’important lot de terracotes trobades. De fet, les principals peces d’importació trobades són fragments de vasos de producció grega així com altres produccions d’origen púnic ebussità. Aquests últims podrien haver estat els principals agents comercials implicats en els intercanvis que es produirien al jaciment del Bordissal.
Aquest estiu s’han iniciat les excavacions dirigides per Ricard Marlasca i format per altres membres de l’equip d’investigació, Josep Mª López Garí, Eva Martinez i Xavi Maese. Els resultats han estat força prometedors, ja que s’han trobat diverses estructures constructives en bon estat de conservació així com restes ceràmiques, d’animals, peixos i cereals consumits pels seus habitants, que permeten anar perfilant quina era la fesomia d’aquest assentament vora mar del segle IV aC. Les investigacions però no han fet més que començar i s’espera en els propers anys poder continuar amb elles i poder definir el paper d’aquest assentament en la organització social i territorial dels ibers."
"El diumenge 5 d’agost, van finalitzar les excavacions arqueològiques que un grup d’investigadors han realitzat al jaciment ibèric del Bordissal de Camarles en el marc d’un conveni de recerca arqueològica amb el Museu de les Terres de l’Ebre. El projecte es du a terme gracies a la col·laboració i les subvencions de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Camarles.
El jaciment, descobert casualment al 1953 en unes feines d’extracció de graves, tot i la importància de les troballes realitzades aleshores, mai havia estat objecte d’excavacions. De fet, les peces trobades en aquell moment, entre les que destaquen unes figures de terracota en forma de cap femení, peveters que servien per contenir l’ofrena als déus dels primers fruits de les collites, es troben repartides per cinc museus diferents i es conten entre els materials més valuosos de les seves col·leccions.
Els objectius principals dels arqueòlegs que ara han engegat un projecte d’investigació fonamentat en la excavació d’aquest jaciment, es conèixer la veritable natura i funció d’aquest assentament i el seu paper en la organització territorial, comercial i cultural dels ibers. Es tracta de l’únic jaciment ibèric que es troba a la antiga línea de costa de l’actual Baix Ebre, i els arqueòlegs pensen que podria tractar-se d’un important enclavament comercial a on tindrien un especial protagonisme les practiques cultuals i religioses, com posarien de manifest l’important lot de terracotes trobades. De fet, les principals peces d’importació trobades són fragments de vasos de producció grega així com altres produccions d’origen púnic ebussità. Aquests últims podrien haver estat els principals agents comercials implicats en els intercanvis que es produirien al jaciment del Bordissal.
Aquest estiu s’han iniciat les excavacions dirigides per Ricard Marlasca i format per altres membres de l’equip d’investigació, Josep Mª López Garí, Eva Martinez i Xavi Maese. Els resultats han estat força prometedors, ja que s’han trobat diverses estructures constructives en bon estat de conservació així com restes ceràmiques, d’animals, peixos i cereals consumits pels seus habitants, que permeten anar perfilant quina era la fesomia d’aquest assentament vora mar del segle IV aC. Les investigacions però no han fet més que començar i s’espera en els propers anys poder continuar amb elles i poder definir el paper d’aquest assentament en la organització social i territorial dels ibers."
dijous, 2 d’agost del 2012
divendres, 29 de juny del 2012
Mapa dels Jaciments ibers a les Terres de l'Ebre
Gràcies al Google maps he pogut crear aquest mapa amb els diferents jaciments ibers que podem trobar a les Terres de l'Ebre. Podeu clicar qualsevol "botó roig" i us sortirà la informació corresponent al jaciment. Aquí el teniu:
Mostra Jaciments ibers a les Terres de l'Ebre en un mapa més gran
Mostra Jaciments ibers a les Terres de l'Ebre en un mapa més gran
dijous, 28 de juny del 2012
Alfabet iber
He trobat aquesta imatge. És un dels possibles alfabets ibers. Com debeu comprovar, algunes lletres no estan perquè encara és té que deduir.
Una casa iber
He fet una casa iber. Aquest video és el resultat. Publicaré la maqueta i les instruccions per fer-la en breu. Aquí teniu el vídeo:
divendres, 1 de juny del 2012
Com feien el garum?
1- En una gerra d'aproximadament 30 litres de
capacitat posaven al fons
una capa d'herbes oloroses (anís, fonoll, ruda, menta, alfàbrega,farigola, etc.)
2- Després una altra capa de peix a trossos (salmons, anguiles,sardes, sardines, sorells, etc.)
3-Finalment una capa espessa de sal, i així alternativament. Es deixa reposar set dies i durant vint més es mou tot.
El suc clarificat que surt del recipient és el garum
(tret del racó dels ibers)
2- Després una altra capa de peix a trossos (salmons, anguiles,sardes, sardines, sorells, etc.)
3-Finalment una capa espessa de sal, i així alternativament. Es deixa reposar set dies i durant vint més es mou tot.
El suc clarificat que surt del recipient és el garum
(tret del racó dels ibers)
dimarts, 22 de maig del 2012
Activitats del món iber
Els ibers tenien moltes activitats a fer. Aquí en teniu les principals:
ARTESANIA
La producció de ceràmica a torn va ser una activitat ben desenvolupada a partir de mitjants del segle VI a.C., tot i que la producció de ceràmica a mà va continuar per a la fabricació de recipients de cuina, estris, etc...
Els ibers van destacar en la metal·lúrgica, la ceràmica, el teixit i el treball de la pedra. Amb el bronze es feien objectes d'ornamentació i d'ús personal i amb el ferro eines agrícoles i armes.
COMERÇ
Els intercanvis comercials els feien amb els grecs, els púnics, els romans i fins i tot, amb els celtes.
Eren productes de caire alimentari - vi, oli...- i també objectes de luxe com vaixelles, joies, teixits,... A canvi, els venedors oferien els seus excedents de cereal i les seves matèries primeres: metalls, pells, sal, mel, i a vegades, eslaus.
AGRICULTURA
L'Empordà, juntament amb la plana de Lleida, van ser dues zones considerades com a grans productores de cereals.
L'agricultura va ser l'economia bàsica dels ibers. El gra era emmagatzemat en sitges i àmfores. Per moldre el gra es feien servir molins de vaivé i de rotació
LA CAÇA
A més de ser una activitat social, la caça servia per tenir carn, pell i cuirs. Està molt documentat amb escenes pintades en vasos ceràmics, en altres llocs on apareixen, porcs senglars o porcs salvatges, cèrvols, cabres monteses i raboses. Normalment es caçava mab l'ajuda del cavall que es trobava en els boscos en estat salvatge i el domesticaven per montar-hi. Tenir un cavall indicava un gran prestigi i importància social.
LA PESCA
La pesca era important a la zona costanera on hi havien poblats ibers. També formava part de la seva dièta diària.
El Salaó de peix era molt important, així com el consum de marisc i de mol·luscs. Per pescar utilitzaven l'ham i la xarxa i també petites embarcacions.
RAMADERIA
La pràctica de la ramaderia aportava una gran quantitat d'aliments a la seva dieta com carn, llet i formagte, però també produïa matèries primeres com la llana, les pells o els ossos, que els feien servir per construïr diversos estris.
La majoria d'ossos d'animals que s'han trobat són d'ovicaprins, de porc, de bovins i en menys quantitats, de gos i de cavall. Animals com els cavalls o els bous eren utilitzats al camp.
ARTESANIA
La producció de ceràmica a torn va ser una activitat ben desenvolupada a partir de mitjants del segle VI a.C., tot i que la producció de ceràmica a mà va continuar per a la fabricació de recipients de cuina, estris, etc...
Els ibers van destacar en la metal·lúrgica, la ceràmica, el teixit i el treball de la pedra. Amb el bronze es feien objectes d'ornamentació i d'ús personal i amb el ferro eines agrícoles i armes.
COMERÇ
Els intercanvis comercials els feien amb els grecs, els púnics, els romans i fins i tot, amb els celtes.
Eren productes de caire alimentari - vi, oli...- i també objectes de luxe com vaixelles, joies, teixits,... A canvi, els venedors oferien els seus excedents de cereal i les seves matèries primeres: metalls, pells, sal, mel, i a vegades, eslaus.
AGRICULTURA
L'Empordà, juntament amb la plana de Lleida, van ser dues zones considerades com a grans productores de cereals.
L'agricultura va ser l'economia bàsica dels ibers. El gra era emmagatzemat en sitges i àmfores. Per moldre el gra es feien servir molins de vaivé i de rotació
LA CAÇA
A més de ser una activitat social, la caça servia per tenir carn, pell i cuirs. Està molt documentat amb escenes pintades en vasos ceràmics, en altres llocs on apareixen, porcs senglars o porcs salvatges, cèrvols, cabres monteses i raboses. Normalment es caçava mab l'ajuda del cavall que es trobava en els boscos en estat salvatge i el domesticaven per montar-hi. Tenir un cavall indicava un gran prestigi i importància social.
LA PESCA
La pesca era important a la zona costanera on hi havien poblats ibers. També formava part de la seva dièta diària.
El Salaó de peix era molt important, així com el consum de marisc i de mol·luscs. Per pescar utilitzaven l'ham i la xarxa i també petites embarcacions.
RAMADERIA
La pràctica de la ramaderia aportava una gran quantitat d'aliments a la seva dieta com carn, llet i formagte, però també produïa matèries primeres com la llana, les pells o els ossos, que els feien servir per construïr diversos estris.
La majoria d'ossos d'animals que s'han trobat són d'ovicaprins, de porc, de bovins i en menys quantitats, de gos i de cavall. Animals com els cavalls o els bous eren utilitzats al camp.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)